4 de març 2019

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA)



La Sega


IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Gonzalo Suárez.

Jo, Ferroviari, vaig anar a dinar a la casa per a celebrar la collita del blat. Aquesta vesparada vaig paralar amb Teresa perquè m´agradava molt i també perquè n´hi havia una atracció de l'un per l´altre. Vam seure a dinar i vam estar parlant de si podíem anar a menjar nosaltres un dia d' aquestos. Em va dir que sí. Jo em vaig quedar sorprés perquè mai havia anat a dinar amb una xica.

Uns menjaven, altres parlaven dels serveis militars que havien fet, però nosaltres vam anar a la seva habitació perquè volia mostrar-me una cosa que jo no sabia. Aleshores vam anar per tota la casa fins a la seua habitació i jo vaig dir: aquesta casa és molt gran i ella va dir: aquesta casa és herència del meu iaio que va treballar per a la família reial i com que va tindre molta relació amb ells li van regalar la casa. Però això no és
l´important. Crec que m'he enamorat de tu en aquest temps i per això vull donar-te un obsequi que mai oblidaràs.



La Sega

IES SANT VICENT FERRER (VALÈNCIA). Alexandru Iacob

Asseguda en el meu sofà, veient com les gotes d'aigua que queien del cel colpejaven la finestra mentre acariciava lentament la meva escopeta. Havien passat quatre anys des que el meu marit va morir a mà dels representants de la llei que es fan dir policies. Eren iguals que els rebels que assaltaven les cases. Tot d'una el timbre de la meva porta sonà, es va fer un silenci absolut, havia deixat de ploure i el rellotge del saló marcava les 00:00.
Amb les meves dues mans vaig agafar la meva escopeta i em vaig dirigir cap a la porta. Just abans d'obrir-la escoltí unes veus de fons que deien:

- La matem i ens emportem els seus fills!

En aquest instant vaig obrir la porta el més rapid que vaig poder i vaig obrir foc contra tots els rebels, gairebé sense parpellejar.

Abans d'adonar-me del que havia passat, mirí al meu voltant i l'únic que vaig poder veure va ser sang, sang dels rebels que van intentar matar-me. Estava en estat de shock i amb prou feines podia notar alguna cosa, però quan vaig dirigir la mirada cap a baix vaig veure que una bala havia atravessat el meu estòmac, m'espantí tant que em vaig marejar i vaig caure a terra colpejant el meu cap contra la gespa, sangnant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.