25 de febr. 2020



MICRORELATS “ELS ROMANENTS” - DIÀLEG20
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

                                               
EL DIA

11 DE DESEMBRE. Alma mater. Sí, torne a escriure. Necessite veure al paper els pensaments que estan dintre meu, ja no puc mirar cap altra cosa, ni amb els ulls tancats.

Només hi ha puresa al meu interior i per això l’únic que he de fer és mantenir aquesta connexió, i res més.

És l’aliment de la meua ànima, per això no deixe entrar la meua mare perquè la meua puresa no siga intoxicada.

Veig que el meu interior és tot blanc, idealment pur i me n’adone sé que ho he aconseguit.

En aquest dietari deixe la clau per a obrir el món, només els vertaders romanents seran capaços de trobar-la.

Definitivament sóc moralment superior. Els altres no ho saben però estic preparat, només jo estic preparat. Consumatum est. Ha arribat el moment.
 Nerea Borràs Saz, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

EL CAMÍ CAP AL FUTUR

Dilluns 24 de juny
Un nou començament:
M’havia de donar pressa, no sabia a quina hora tornarien els meus pares i no volia que em pillaren. Vaig agafar només allò essencial: el meu diari. Al principi era un quadern insignificant on escrivia els meus pensaments més obscurs, però ara s’havia convertit en un lloc on poder justificar-me. Ara quedava esperar que algun dia algú el llegira i ens comprenguera, encara que segurament no siga d’aquest segle. La societat en la qual vivim no està preparada per a veure la veritat.
Quan vaig arribar a casa d’f sa mare em va obrir la porta amb un somriure i m’acompanyà al subsol on m’esperaven, Z, A i tres persones més. Al parèixer ells també volien unir-se i van prometre fer el que fora necessari per a poder entrar. Per a formar part havíem de tallar-nos una part del cos en forma de creu, esperar que la sang brotara d’ella i acabara en un recipient de cristall, per a expulsar les impureses.
 Amanda Carrasco Cercós, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

                                               
LA FI
Cada història té la seua fi. Però jo sols sabia fer punts i seguits. Fins hui, el dia en què he fet un pas enrere per fer-lo endavant. El sol m’ha acompanyat al lloc on uns anys enrere em vaig sentir compresa i acceptada. Ho he fet inconscientment. Supose que ha estat fruit de la nostàlgia. Ara és de nit i soc un cúmul de records. Uns records que obren cicatrius i diaris abandonats. I és hui, quan després de molts anys, entenc el perquè de les decisions. La recerca de l'alliberació del que pensava que era l’alliberació. La innecessària necessitat de sobreeixir entre la resta. Una ambició per aconseguir l’impossible. L’obligació moral de pertànyer a un grup. La fòbia a viure. Ja ha acabat. Aquest és el meu punt final.
 Noelia Sánchez Martorell, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

FUGIR
7 DE GENER. Pensar. Tornar a pensar. No podem fugir del pensament. El pensament ens fa dèbils. Pensar fa que ens qüestionem totes les coses, inclús aquelles de les quals estem segurs. Els romanents no ens podem permetre pensar. Inconscientment, el nostre pensament està influït per allò que hem vist sempre. Allò impur. No ens podem fiar del nostre cervell.
Z i A van abandonar ja fa un mes. La resta, van seguir els seus passos poc després. En eixe moment em vaig adonar del poder del cervell. I del pensament. Ells estaven segurs, com jo, com tots. Però van començar a pensar. I van tornar a pensar. I es van quedar atrapats. I no van poder fugir.
Ara estic sol. Sóc l’únic romanent. La caverna del no-veure és gran per a mi sol. Per això seré més pur. La soledat ens fa més purs. Trobe a faltar a M. Trobe a faltar anar a l’institut. Trobe a faltar veure als meus companys. Pensar. Tornar a pensar. No puc fugir del pensament.
 Ana Luz Gomis, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


SENSE TÍTOL 2

7 DE NOVEMBRE. Deixe d’escriure.

Vaig tornar de vesprada i vaig notar que ma mare em mirava amb una cara un poc estranya, de pena. Allí és quan vaig saber al cent per cent que no havia llegit una llarga nota en forma de carta que l’havia posada en un lloc secret: entre la tapa del dietari i el dietari. Ho havia arreglat amb perfecció perquè es quede molt ben apegat i dissimulat. “En aquesta llarga nota he redactat el per què ha començat aquest canvi radical al nostre grup i com. Tots estem d’acord dins del meu grup del que fem, menys a voltes, on Míriam no vol fer el mateix perquè pensa que és massa perillós i sense sentit. Però no passa res, perquè jo l’estime molt i, encara que no hi estiga d’acord, em conforme en què observe amb atenció per si canvia d’opinió.”

8 DE DESEMBRE. Mai hauria pensat que açò em passaria.
La persona amb qui més comptava i confiava avui m’ha fallat; durant tot aquest temps ha estat escoltant tots els secrets de la secta i ara ens ho ha complicat tot. Ha sigut ella qui ha cridat a la policia i cadascú ha tornat a sa casa. Com els nostres pares estan molt enfadats i ens duen la contrària per canviar la situació en què estem, ens han enviat a un internat. Però estic molt content que hi haja passat tot açò, perquè en aquest internat hem trobat a gent com nosaltres, que veu el món d’una altra visió. Resulta rar, però per a nosaltres és fantàstic.
 Zineb Benyahia, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

SENSE TÍTOL 3

Avui és dia tres de juny, fa tres mesos des que estic formant part d’aquest grup, amb f i altres companys de la classe.
Estic una mica cansada de formar part d’aquest grup, ja que són un poc estranys. Al principi m'agradava perquè ho veia diferent i amb altres ulls. Però ara, en realitat, des de fa dos mesos més o menys, ho veig diferent i amb altres ulls. Vull eixir d’aquesta vida, ja no m’agrada formar part d'açò, però em fa una mica de por dir-li a f i a la resta que no m’agrada aquesta vida. Tinc por del que puguen fer.
Després de molts dies a casa pensant en el principal motiu de la secta m’he adonat que no té sentit, el món va a continuar sent igual.
Quan es van cosir els ulls per a tan sols veure la part bonica del món vaig pensar que perquè ho feien, no li vaig trobar sentit. Per això vaig decidir no fer-ho jo també.
Després d’aquell dia, d’haver-hi fugit de casa d’f no he tornat a veure a f i als altres membres del grup. No entenc què han pogut fer o què els haja pogut passar, però els seus pares estan molt preocupats. 

 Esther Bonías Abargues, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

SENSE TÍTOL 4

18 d'octubre: La veïna suspecta de la mare d'F perquè quan anava de compres comprava el doble de menjar, aleshores, espera fins que isca de casa una altra volta i aprofita per colar-se en la seua casa i baixar al soterrani per a trobar als adolescents, quan els troba es queda al·lucinant perquè tenien els ulls cosits, toca als pares dels adolescents per a arreplegar-los, ella ix al carrer per a portar als pares al lloc on estan els adolescents però quan torna no troba a ningú
Khalid Hmartrik, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


LA LLIBERTAT ÉS EL FINAL
27 DE FEBRER, 2022. Memento mori. El diumenge fereix com cap altre dia. He abandonat. Soc Era un Romanent, però he abandonat. Vist de prop, aquest és un món horrible. El mateix passa si el mires de lluny. Tot són cossos moguts pel consumisme i manipulats per l’estat. Caps que no pensen i ulls que no veuen, o que veuen sols el que volen que vegen. Els romanents segueixen existint, pelats, cosits i descalços, però vius. M’alegra saber que encara hi ha persones que no troben bellesa al món, perquè no hi ha. Sona fort que jo, junt uns pocs joves més, hem sigut referents per a les noves generacions igual que, per exemple, Sonic Youth ho va ser per als meus pares. Aquest capítol és com l’últim acord de les cançons, elèctric o fosc, però l’últim. I ja no hi haurà més música. Aquest món no m’ha necessitat mai. He escollit morir perquè no vaig escollir viure, i l’única solució per a deixar de ser esclau de la vida era la mort. La llibertat de la mort.

 Marc Montagud Garcia, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


DEFINITIVAMENT, T’ESTIME

4 de novembre: Estic farta del grup dels Romanents!!!
No puc suportar més idees negatives, al principi estava d’acord, però ara estic avorrint-me de tot i cada dia em pareix estar més allunyada del meu estimat f.

7 de novembre: Des que f em va contar que deixava d'escriure, no ha vingut cap dia a classe, així que he decidit passar-me hui per sa casa.
La mare és la que m’obri la porta, però la meua veu fa que f isca de l'amagatall i em conte els seus plans.
Aquella mateixa nit va ser la que vaig escoltar la mare parlant a soles.
Sota la taula vaig veure el vell diari d’f, en aquell moment vaig entendre els esforços de la mare per entendre'l i li vaig contar on estava l’últim escrit.
L'escrit deia:
No sé per què estic escrivint açò, supose que m’és difícil desfer-me de la idea de no tornar a escriure mai més, però he decidit que el món no val la pena, per això he optat per passar el que em queda de vida esperant el dia del judici final. En un principi pensava en suïcidar-me, però la Míriam és la raó més forta per la qual no he comés aquest acte tan grotesc.

Maria Salut Alarcón Ortega, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


ARROSSEGATS AL SUBSÒL

La policia sabia que tenia resguardats a tots els joves i volien saber on. Jo els vaig dir que no els tenia i es va formar un silenci incòmode, de sobte d'un segon a l'altre comença a veure molt de batibull en el soterrani, com si hi haguera mutilacions i crits.

La policia actuà ràpidament i baixà, però, sorprenentment no estaven, no hi havia ningú, cap mostra de què algú visquera allí.

El més estrany fou que al mateix segon jo vaig desaparéixer davant dels agents.

Què passa? Quin lloc infernal era aquest, què contemplava amb els meus ulls?

Patiment, crits, foscor...

No m’ho crec! Ja sé on estem.


9 de novembre

Fa uns dies que estem retinguts a l'infern, amb la mare, amenaçada, ja que Llucifer se l'enduria perquè la considerava la culpable de guiar-nos a cometre les majors impureses del món.

Impureses? Jo enfadat, no entenia per què fent tot allò ens castigaven a nosaltres. Dia darrere dia anaven desapareixent membres dels romanents i de sobte, sense explicacions, els humans baixaven a aquestes terres, paralitzades pel temps.

Ja ho comprenia tot, aquest era el judici final, no era el cel promés, era el càstig continu de les maldats humanes.

 Yasmine Daouairi Jaidi, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


NO MENJARÉ MÉS CARN

23 de novembre

Ja estic fart de veure com els animals sofreixen per la nostra culpa, com sempre estem pensant en nosaltres mateixos i som tan egoistes, però no, no vaig a ser com la resta, des de hui ja no menjaré més carn. Encara que els meus pares no ho accepten pero ells han d’acceptar que el seu fill és així i al cap a la fi soc el seu fill i també em dona un poquet igual allò que pensaran. Els ho vaig comentar, el meu pare no li ha fet molta gràcia, ja que li he donat la notícia el mateix dia que fem el sopar familiar amb un pollastre, i ma mare com sempre mai diu res, ella intenta deixar-me tota la meua llibertat i això m'agrada, però el meu pare és més estricte i tancat, però no es pot fer res, ja que són els meus i els he d’acceptar tal i com són, com ells amb mi.

 Hasna El Harti, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


SENSE TÍTOL 5

Mentre la mare llegeix atrevidament el diari privat del seu fill, el seu fill està amb nervis a l'institut per si la mare troba el diari.  La mare no li ensenya coses exemplars, al contrari, li ofereix coses que una mare no hauria de fer. La mare no es comporta com una MARE, es comporta com una adolescent i per tant deixa que el seu fill faça el que vulga.

Mentre el fill i els seus amics comencen a fer ximpleries al soterrani de casa ella passa d'ells i es fa la boja davant dels pares dels amics del seu fill.

 Nicole Santander Contreras, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)



SENSE TÍTOL 6

Quan la policia toca a la porta de la casa dels pares ďf, P els va obrir la porta. La policia els diu que encara no han trobat el seu fill i també van dir que volien entrar a l'habitació ďf per a veure si trobaven alguna cosa que els ajudara. Els pares van acceptar, els policies van buscar per tota l'habitació i no van encontrar res estrany.
El pares ďf diuen que tot el que està passant no és normal, i que f ha passat de ser un bon xic a ser el contrari, i van decidir en anar a la policia i contar-los la veritat, una vegada arriben a ľoficina CNP van preguntar pel policia Sr. Joan Manuel que era el company de classe de la mare ďf, van decidir parlar amb ell perquè tenien molta confiança entre ells.
Van parlar amb ell i li van contar el que hi havia passat ďA a Z.
22 octubre: Ara mateix no sé què faig parlant a soles, però el que de veritat sé és que estic molt preocupat pel meu fill, no sé si està viu o mort, però el que sé és que si li passa alguna cosa és culpa meua, no sé si soc una bona mare, però el que sé és que f no és un sant.
En fi, només el trobe la policia el portaré directament a un centre perquè el cure i el cuide.
24 octubre: No sé què estic fent en la meua vida, i tampoc sé per què tinc uns pares malvats que porten el seu fill a un centre, jo no vull viure en aquest centre entre quatre parets i menys amb gent desconeguda, m'he de...
 El Houssine El Harti, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


F TÉ RAÓ
 24 de març de 2020
F té raó, el món és lleig. He decidit anar-me'n amb ell.
No sé si és la millor decisió, però és la que jo crec correcta.

26 de març de 2020
F m'ha diT que he tRiat l’opció correctA, perÒ no Estic moLt
convençut. Ma mare deu estar mOlt preocupada per mi, però
ara No puc tirar-se cap a darrEre, veritat? Segur que no passa res
per quedar-me un poc més. LLavors, han vingut pEr un xIquet.
f m'ha dit que era la iniciació. quan el xiquet ha aparegut, estava
amb la cara plena d'un líquid roiG, he preferit no preguntar per
l'ull cosit
 Rafael Viguin Rubio, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

LA TRAGÈDIA “SENTIMENTALE” D’UNS JOVES SECTARIS

Fou una setmana horrible per a ella, ja que havia d'estar amagant uns quants joves estranys en el soterrani de sa casa, cosa que no era de grat per al seu home. Un dia mentre ells dos fumaven un porro de maria arribà la policia, tiraren la porta i engrillonaren el pare i la mare.

En saber que els joves eren sectaris decidiren anar protegits, però els adolescents ja havien creat armes blanques per poder defensar-se, cosa que no els va servir de molt, ja que en el moment que els policies entraren al soterrani tot fou una catàstrofe, ja que els joves no paraven d’amenaçar els policies. De sobte els policies es fartaren i començà la guerrilla del soterrani i tot es va barrejar, cosa que acabà en uns muscles mals i els policies començaren amb la metralleta a matar a tots, fins que quedà sols un que fou el que va rebre un tir al front i va caure desplomat, la imatge es quedà en tots tirats pel sol amb un doll de sang que no parava de rajar, per dalt estaven els pares cridant i plorant i de fons els joves sectaris estaven escoltant la cançó de Txaikovski - Valse Sentimentale, la qual cosa feia una escenografia molt dramàtica, que ja tenien pensada els xiquets abans de fer el colp, ja que tot allò havia sigut programat meticulosament pels joves sectaris.

Quan ja s'estava acabant la cançó tot pareixia una alba confusa. Tothom estava caminant a càmera lenta mentre els sanitaris s'enduien els cossos.
 Bernat Girbés Garcia, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

L’HORA DE FER-SE VEURE
4 de maig
Hui mentre estàvem en la cova, com sol dir la mare, he estat pensatiu més del que acostume. De sobte Miríam m’ha preguntat què era tan important que estava rumiant en el meu cap, després de fer-me la pregunta la resta s’han quedat mirant-me, jo els anava a explicar el que estava rumiant, però necessitava més temps per a pensar-ho millor, així que els he demanat que esperaren per saber el que estava pensant i mentre la resta feien altres activitats jo m'he quedat pensant. El món com nosaltres defensem està cada vegada pitjor i la gent no es vol adonar que tots els enormes problemes que estem sofrint, i el pitjor de tot és que en teoria els que vetlen per les nostres vides i el planeta no es precupen el més mínim.
Després de pensar-ho bé he reunit la resta i els he explicat que és l'hora de donar-nos a conéixer al món, que pense que és l'hora de fer alguna cosa millor només de pensar que problemes hi ha sinó que hem de buscar a gent que pense com nosaltres i convidar-los a la nostra familia.
 Alex Alberola Asensi, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)

SENSE TÍTOL 7

19 d'octubre de 2017
Han passat dos anys des que f se'n va anar, des d’aquell dia no he sabut res d'ell. Durant setmanes he pensat deixar d'escriure, però a la vegada no puc, escriure és el que m'ajuda a dur aquesta impotència tan gran que sent, escolte a P aparcar el cotxe, mire el rellotge i deixe el llibre en el calaix, ja esta bé per hui.
20 d'octubre
P ha caigut malalt, ho he decidit, definitivament deixaré d'escriure. En l’habitació de l’hospital escric aquestes últimes paraules mentre mire com es fa de nit esperant que P millore i amb l'esperança que f algun dia torne.
 Gabriel Astudillo Granizo, 1r BAT A
IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.