Microrelats IES LAURONA de Llíria

PARPELLES I LLAVIS

7 de novembre…Ara hem de baixar a sopar, què pensarà la mare d’f ? Què ens dirà ?
M’ha fet mal amb l’agulla, què haurà sentit ell ? , supose que el mateix que jo. La mare d’f amb tota la dolçor del món ha encomanat les pizzes  sense formatge per mi . Ara quan baixem i veja el que ens hem fet no sé com reaccionarà. Ja està la taula parada amb les porcions de pizza tallades i l’aigua servida, quina cara se li ha quedat en veure’ns als dos, palplantats sota el marc de la porta de la cuina.
Sa mare ens renega, li vam dir que em quedaria a sopar i ara no puc menjar res. Ens asseiem a la taula i la llum cau sobre els nostres ulls i la boca, com un espectacle. Ella  ho intenta, però no sap disimular el seu espant .  No diu res.  Son pare, què dirà ?

Maria del Rio Feltrer ,  1r Batx. Hum.( IES LAURONA, Llíria)
                                       
   EL VOT DE SILENCI

8 de Juny
En arribar hui a classe m’he quedat sorpresa. Tots ens miraven estranyats..
Podia entendre i acceptar el fet de no menjar carn o vestir de blanc, a més, jo vaig propossar allò de caminar descalça però allò del vot de silenci no acabava d’entendre-ho.
 No estava disposada a acceptar-ho.
Com havíem d’expressar el nostre rebuig al món i a les seues normes si si no podíem parlar?
Com anàvem a comunicar si no érem capaços  d’expressar-nos?
f i la resta de companys ja no pronuncien ni una paraula però algú haurà de ser portaveu i he decidit que seré jo.
A partir de hui el silenci regnarà entre nosaltres i jo seré l’única veu del nostre grup.
Els romanents continuarem esperant la nostra salvació quan arribe la fi del món.

Jose Vicente Arnau 1BATX HUM.
 (IES LAURONA, Llïria)

DUBTES

3 DE SETEMBRE. Tinc dubtes. Quin és el meu lloc al grup. No estic pas convençuda de continuar-hi , però tampoc vull deixar que aquestes persones les quals he acabat estimant tant entren en un cul de sac, on no hi haurà tornada. He de buscar alguna solució.
Podria parlar en la mare d’f. Sé que no li agrade. Pensa que sóc la causant d’aquesta bogeria en la qual el seu fill s’ha endinsat. Entenc la seua sobreprotecció, però sols nosaltres dues podrem parar els peus als romanents.
Per convéncer-la he d’exposar-li una bona idea,sense marge d’error. Ella podria acabar molt malament si hi ha alguna fuita. Hem d’actuar des de l’astúcia, no des de la força. Però… com fer-ho?
Podríem parlar de totes aquestes absurdes heretgies de les quals hem pres exemple al llarg de la nostra evolució com a grup. Buscaven la puresa que els convertiria en els justos salvats de la fi del món, però es quedaren prou lluny. Per a què seguir a aquells que acabaren en el  desastre? Si aquesta desitjada puresa resideix en la nostra ànima, per què callar i no expressar tots aquells pensaments que en sorgeixen , creats des de la perfecció?
És un començament.  No serà gens fàcil...

Blanca Gorrea Ferrandis 1r Batx. Científic
(IES LAURONA, Llíria)

LLIURES

4 de Maig
Hui a classe, em vaig adonar que havien desaparegut els cabells d’f, com els d’Aroon i els de Zacaries. L’f ja era més a prop de convertir-se en un vertader romanent. Vaig passar els meus dits pel seu cap. Seguidament, f va parlar d’alguna cosa relacionada amb la purga però jo només esperava el meu torn de paraula impacient.  Vaig dir-li si em trobava alguna cosa diferent .  Tardà molt en reaccionar fins que va dirigir la mirada als meus peus nus. De sobte i sense esperar més, f va connectar amb la nostra novetat dels peus nus i es va alliberar de les seues sabates.  Aquesta era la paraula que definia la sensació de llevar-se les sabates i posar els peus nus al terra.  Alliberació. Cada vegada serem més lliures, lliures d’aquest tediós món.

Aurora SánchezSánchez, !r Batx. Huma.
(IES LAURONA, Llíria)


M DE MÍRIAM

4 DE MAIG. De camí a l'aula, vaig interceptar f al passadís. Jo anava sense Aaron  i  sense Zacaries, estava sola i f també. Vaig prendre el seu braç per aturar-lo. Vaig   mirar-lo sense dir res i vaig començar a riure. En aquell moment, vaig sentir que f es va posar nerviós. Em va mirar de dalt a avall, com examinant-me. Aleshores va vore que anava descalça. N'estava orgullosa de ser la primera en tindre aquesta idea. Vaig observar que l'Aaron s'havia repassat els cabells però no estava assabentat de la novetatELS ROMANENTS

PER QUÈ? que jo vaig començar: anar descalça. F va alliberar els seus peus i va entrar en contacte amb el terra . Vaig assabentar-me del sofriment que tenia f per l'aspror i les doloroses irregularitats que conformen l'escorça terrestre.És feble.
 Ens vam asseure al terra de l'aparcament de l'institut .Vam juntar els peus….el mateix número, 43. Vaig notar que estava emocionat i la veritat és que jo em sentia tan còmoda que em va eixir, de forma natural, acaronar el seu cap.

Cynthia Bochons de la Hoz1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)



LLIBERTAT

2 DE DESEMBRE: L’M d’f em va guiar al seu soterrani. Era l’última en arribar. Em va fer descendir les escales i em va conduir a  la caverna del no-veure, on hi ha tranquil.litat, pau. És la manera que hem trobat de ser impenetrables, un camí a la purificació. És la nostra forma  de deixar de percebre aquest món gelatinós, com diu el meu f.
Ací estan tots. Cada vegada que els mire, un a un, em fixe en eixe fil verd que manté les seues parpelles aferrades l’una a l’altra, per a Z, els llavis. f em va explicar que l’objectiu era: “Veure només la meitat bona”. Jo també ho pense, però no em sotmetré a la pena de l’agulla. He decidit sols veure allò que vull, no em cal un fil que m’ajude. Només puc dir que hi estic d’ acord.. El judici final arriba, s’acosta i estem a la caverna, al nostre refugi. No sabem què passa dalt i ells no saben on som.

El final s’apropa. És l’hora de conéixer la veritat. Veritat és llibertat i, per tant, hem d’alliberar-nos. El cos és la presó de l’ànima, i arribem a una única conclusió lògica: la mutilació  de la part més contaminada de l’ésser humà.

Nina Navarro Pelletier , 1r Batx Cient.
(IES LAURONA, Llíria)



LAPURESA

4 DE MAIG
Hui per fi ho he decidit i he anat a classe descalça. He estat més unida a la terra  que mai, els peus se m´han enfosquit; foscos, com la nostra ànima que implora ser purificada. He de confessar que no ha sigut gaire fàcil, m´ha costat acostumar-me a la gelor de les rajoles, fredes com la humanitat; encara ha estat més complicat  caminar per l´institut; aquest lloc ple de màscares que no deixen sortir els vertaders sentiments. De vegades aquesta màscara es cau i  els romanents ho hem vist tot: la impuresa, la foscor, la hipocresia … ja hem vist el seu el nostre vertader món, que està a punt de desaparéixer.

Entre tota aquesta falsetat he interceptat F, una ànima camí de ser plenament pura. M´ha vist i ho ha comprés tot ràpidament. Cada dia tinc més clar que ha de ser ell.

El món pur existirà quan “Esse,duabus animabus pura” . I si jo en sóc una, ell n’  ha de ser l´altra.Feble.  Ell m´havia d´ajudar a fer entendre als romanents que la mortificació dels peus i l´elevació de l´esperit ens faria avançar cap a la purificació plena i total de l´ànima.

Nosaltres serem els supervivents; nós serem els purs; nós serem la romanent.


(Laura Silvestre Merino ,1r BAT-Social, IES Laurona)


EL VOT DE SILENCI


9 de juny. En el grup de romanents hem proposat fer un vot de silenci aquest mes. Però jo no el faig complir perquè soc la portaveu del grup. Jo estic  per donar la cara i parlar per ells que intenten  trobar l’esplendor interna. jo, que no estic complint el vot, seré la que ho aconseguisca.

 Mire els meus companys i veig reflexades les ganes de parlar, de comunicar , de mostrar els magnífics pensaments als quals arriben, idees revolucionàries sobre el món que ens envolta fet  de pensaments lineals,  i ‘’comuns’’ . Cal  anar més enllà.

No  abandonaré la recurrència  però prioritzaré la salut, la vida plena... Per sempre.

Vicent Cherp, 1r Batx. Cient.
(IES LAURONA; Llíria)

L' ELEGIDA

22 de juny. Fer vot de silenci? Ja ho tinc clar. Seré l’excepció a la norma imposada i a més a més, puc dir que esdevindré  la portaveu dels romanents. Poc a poc, trencaré el llaç d’afecte que envolta  Finn i Aaron per poder fer-me amb el control . Regalaré una “C” trencada al món impur per canviar el seu dolor per la dolçor.
Llavors, ho podrem tot.
Em faran homenatge perquè els conduiré a l’èxtasi infinida, i quan arribe la fi ho serem tot.
Els pares es consideren els idonis per saber allò que ens convé més, però  de segur que  no saben com lliurar-se d’aquest soroll permanent, al qual  anomenem món. Una dona al capdavant és el que necessita aquesta revolució i jo sóc l’elegida.
Jo sóc la romanent.

Juli Arnal Máñez, 1r Batx. Hum.
(IES LAURONA; Llíria)



PEUS DESCALÇOS

4 de maig:
Aquest matí m´he despertat amb  dolor de cap. Per una banda no m´agradava gens aquesta situació però per l´altra sí. El fet d´estar així, m´obligava a quedar-me a casa i no anar a classe.
Cada vegada que intentava alçar-me notava una punxada seguida d´una altra cada vegada més forta. Però aquest dolor va ser passatger. Va durar uns setze minuts de rellotge i als vint ja me  n´havia anat de casa.
De camí,vaig pensar en moltes coses . Vaig pensar que el fet d´anar descalça seria una manera de purificar-se davant el món brut.
  f no es va adonar del meu canvi fins que vaig fer una passa enrere, amb els  peus bruts i descalços.



Rubén Tarazón Villanueva, 1r Batx Cient.
(IES LAURONA, Llíria)


PARLAR

Divendres, 24 de març. No he pogut evitar-ho. De fet, mai ho puc fer. Diàriament em qüestione les decisions que es prenen. Sovint  pense que són els romanents  pures ximpleries, impulsos del seu fanatisme per allò d’ abastar la puresa.
 Primer, vestir de blanc, després, rapar-se els cabells… i tot el que ha seguit. I no. Així, mai podran ser dignes de la vertadera puresa. N’ estic segura. No... perquè es deixen dur pels seus sentits . Els sentits i la ment  estan molt lluny de la perfecció.
L’ única que podrà aconseguir l’ autèntica salvació sóc jo. Jo sóc la que serà triada. Tots depenen de mi, de la qui PARLA.


Miguel Herrero Fuster.
1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)


UN FOC ALLIBERADOR

9 juny. Aquí em trobava, enfront d'una immensa foguera. Els  llibres blancs ara són simplement cendra negra. No sé com sentir-me. És açò llibertat? Per què hem sent com en una presó invisible? Serà el fum que em desconcerta?
Hi ha un silenci pertorbador, sols es pot escoltar el lleu xiulit dels pardals i el soroll del foc que envaeix les pàgines dels que cremen. Tots han fet vot de silenci, jo m´hi  negue. D'aquesta forma pretenen expandir els nostres ideals? No hi ha futur  si tots decidim no obrir la boca mai més. Ha d'haver-hi una excepció, algú que comunique l’ inexpressable. Qui serà l'excepció? Seré jo?  Puc ser una líder sense fe?
Alba Martínez Esteve
1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)


ELS ROMANENTS

PER QUÈ?

15 d’ abril:  Per què? Per què hauria de canviar com  ells? Potser no estic d’acord. . Som la generació del canvi; per què hauríem d’amagar-nos en un soterrani i esperar una solució? No. M’ hi  negue. Per a aconseguir el canvi, el que necessitem és la paraula, no un vot de silenci. Per què adopten aquestes maneres? Potser  esperen que la gent se n’adone…  De què?
Potser estiga d’acord amb certes de les (seues) nostres mesures, per alguna raó soc una romanent.  Han arribat a l’ extrem on la seua existència és cada cop més nul.la i no s’arribarà a la total  purificació conjunta si la humanitat no sap..
Per això, per què hauria d’optar pel vot de silenci si soc l’ única romanent que pot portar la veu del grup? Encara hi ha coses a dir, molta història per contar. La cosa no es quedarà ….. És el començament d’una nova etapa, d’una nova era. Ha arribat el nostre moment, el de l@s romanents.

Natàlia Markovic

1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)


UNA PAS ENDAVANT

4 DE MAIG.Cada dia m' aproxime més a captar la veritat.Els meus peus,malgrat que una persona lobotomitzada social m'hauria dit que estan negres,són el major símbol de puresa que he pogut veure en aquesta vall de llàgrimes que és el món.
Durant tot el dia he format part de l’ avantguarda.Cap dels altres havia vist la idea de tornar a la nostra naturalesa.Sentir que la Creació em travessa  tot el cos; sembla que així podem penedir-nos dels nostres pecats... per això vaig aturar f al corredor. La seua cara ho deia tot.Va tardar uns moments en adonar-se'n.Espere que s’ amere de la mateixa sensació -dolor,gloria,sang,redempció-que ens ajude en la Gran Tribulació.
Romandrem així,sense mácula,mirant amb els vertaders ulls  la fi de  la Història.
Vade retro, vanitorum.

Miguel Cariñena
1r Batx Cient. (IES LAURONA, Llíria)


LLUM

23 DE SETEMBRE: Una acció és més que un símbol. És una litúrgia en què cremar llibres al jardí de sa casa esdevé una pràctica alliberadora. Empresonadora. Fa vint dies havia defensat un llibre i ell ara havia cremat els seus. Segur que no falta molt perquè com hui, veja impassible com les blanques fulles es tornen cendres negres.
Jo mateix atiaré el foc mentre destruïsc les meues pertinences. Actuar cegament és propi de nosaltres. Però, i si aquesta decisió de veure el món lleig i malvat, ha fet del món un lloc lleig i malvat. Si fora així hauríem d'obrir més els ulls. D'aquesta forma veuríem que més enllà dels pecats està la puresa. I aquesta puresa s’albira des d'ací. Viu entre nosaltres. Lux lucet in tenebris. Si no volem veure-la és perquè és més fàcil la negació que la recerca. La decisió canvia el nostre món.
Encara que cap de nosaltres ha dit res semblant, segur que alguns ho han pensat. Ningú vol ser un apòstata. Per això he de convéncer la Míriam. Ha de fer un signe d'unió entre nosaltres, un tatuatge conjunt, un pacte de sang... Sols espere que la ceguesa dels altres siga pur albirament.

Francisco Bosch
1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)



L’ABECEDARI

Hui les meues sospites s’han fet realitat, f també fa ús d’un dietari com el meu, he de fer fer el que siga per fer que se n’ oblide, he de serl’única que en tinga un he de ser la romanent.
 Lúnica que sobreviu,la portaveu i la guia. No he  fet  el vot de silenci. No estic boja. Estàvem a l’habitació d’f i vaig vore un mural de punt de creu, és el destí, els senyals….. Enmig de l’abecedari està la M, de Míriam, que soc jo, la primera lletra A de Aaron i l’última Z de Zacaries. A f , pusilànim, no el necessita ningú  però la seua mare li ho  permet tot. Ens (em)  va  bé i el seu soterrani….
La concentració, la ceguesa, la incomunicació…

Gisela Jerez
1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)


ESPERITS LLUITADORS I PEUS ARDENTS

4 de maig
És un dia com un altre, aquest matí em sonava el despertador per anar a classe.  Un altre dia més ….. però avui és un dia especial.  Un pas més.  He arribat a classe molt nerviosa per a veure si  s'adonaven del canvi. M'he trobat  F pel passadís (l’ he notat una mica nerviós) li he preguntat pel meu canvi , li ha costat una mica però a la fi ho ha vist, per fi he vingut descalça. Això vol dir que vaig avançant . F ha alliberat els seus peus...Notes com entres en contacte amb la frescor de les rajoles.    Ens hem assegut a l'aparcament de l'institut i hem començat a jugar amb els peus.

F sap com fer-me senti bé i convertir els meus defectes  , en virtuts.  Tinc la sensació que li agrade , la veritat és que he tingut ganes de donar-li un petó però ha sonat el timbre i tots dos ens hem posat vermells i amb un somriure ximple  a la cara.  Durant el camí a classe no sabíem què dir-nos. Només  alguns nois d'altres classes s'han sumat a la mortificació dels peus.  Això és una bona notícia, cada vegada estem influint més. Hem de lluitar pel que volem, només així arribarem a aconseguir-ho. Jo sere la llegenda dels romanents. Serem una família  que arribará al seu veritable destí.


 CLARA ARNAL  NAVARRO
1r Batx H-CCSS (IES LAURONA, Llíria)


UNA VISITA AL PSICÒLEG

 15 de maig : Que fàcil és controlar i manipular una ment humana. Primer has de fer-los creure que el mon s’ acaba. Després que han de sacrificar-se fins al punt de cosir-se les parpelles o els llavis.  Fixeu-vos  que  no  els dic res, això ho  decideixen ells. Jo sols he fet la penitència de vestir de blanc, color que m’ afavorix.
El dolor és l’ èxtasi dels febles. Els vaig convéncer d’ aïllar-se a la casa de la mare passiva.,
I la policia aniria  cap allí.

Luis Rueda
1r Batx Cient. (IES LAURONA, Llíria)


PASSATGES APÒCRIFS.  Dietari de Míriam.
22 d'abril.
S'apropa el moment. Des que “f" va proposar la mortificació, tots l'han seguit. Quina forma més absurda d'eliminar la imperfecció. L'única possibilitat és alliberar l'ànima de la seua presó, perquè puga ser lliure i ascendir al món que escau, un món d’equilibri.
El dia que realitzàrem la primera prova, va ser extasiant. L'objectiu era alliberar l'ànima d'un colom.
Amb els libres produírem una gran foguera, per tal de desintegrar el component corporal de l'animal. Va ser un èxit
No obstant això, la purificació humana és més complexa. Els animals no tenen consciència, i se'ls pot alliberar de l'esclavitud d'aquest món; però l'ésser humà és racional, i ha d'estar absolutament convençut de la seua empresa. El sacrifici ha de ser, aleshores, voluntari.
Estan tots situats formant un cercle. Jo estic enmig, nua i indubtablement preparada, anunciant al món què és allò que vull exterminar: la impuresa.
El foc, element purificador, es troba al centre i avance, sense vacil.lacions, cap al meu destí. He de ser la primera il.luminada. En el moment en què la meua pell es banya amb les flames, puc sentir la fragilitat de l'embolcall i l'emoció de la llibertat. A poc a poc, trenque l'enllaç amb tendresa i, finalment, sorgisc com un au fènix.
Animula vagula blandula hospes comesque corporis, quae nunc abibis in loca Pallidula, rigidula, nudula, Nec, ut soles dabis iocos.

Jose Carlos Langa
1r Batx Cient. (IES LAURONA, Llíria)