IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ). DIÀLEG 2021

IES SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ). DIÀLEG 2021. CONCURS DE MICRORELATS "CARTA A LA REINA D'ANGLATERRA" DE VICENÇ PAGÈS JORDÀ.

SENSE TÍTOL

Després de llegir l’extensa carta de Joan, la reina plantejà una cita amb Joan al museu.

Una vegada allí començaren a dialogar:

-Per què m’has portat ací amb l’espata ignea?

-Rebràs la pena de mort.

-Però, ni amb totes les meues riqueses l’he pogut comprar!

-Els privilegis de la reina no es compren amb diners, i clar, aquesta espasa pot matar al dimoni, crec que amb un mortal convertit en immortal també pot.

Aleshores Joan agafa l’antiga espasa per la fulla, en direcció al seu cor. I, just quan la punta començava a perforar el pit de Joan va caure un raig i una figura obscura subjectava l’espasa pel mànec.

-Tu! Joan el reconegué, era el dimoni que li concedí els desitjos.

Aleshores li furta l’espasa, causant-li unes horribles ferides a les mans.

-Joan. Tinc bones notícies per a tu.-digué el dimoni amb to seriós.

-Per favor, només vull morir. Ja vaig perdre l’Emma i encara pitjor, si arribara a morir, ella estaria al cel i jo a l’infern.

El dimoni va riure molt fortament.

-Què et fa pensar que aquesta pecadora està al cel?

Finalment el dimoni li travessà el cor.

-L’infern ja no et necessita!

Albert Costa Ahuir

 

L'ESPERANÇA D'UN PARE

Estimat Joan,

El més possible és que lliges aquesta carta quan tot aquest horrible malson està en un període molt avançat i possiblement jo ja no estiga prop de tu.

Em resulta difícil escriure això i segurament estaràs pensant el per què no ho vaig dir abans però allà vaig.

No sé si recordes aquell metall tan preuat que et vaig donar per a fabricar aquella majestuosa espasa i tampoc et vaig voler revelar d'on l'havia tret. Aquest material és conegut com el metall diví recol·lectat i polimentat pels mateixos àngels de Déu.

En teoria la figura dels tres desitjos és una cosa pròpia dels déus i del cel, per això qui posseïra aquesta arma celestial se li atorgava el poder de concedir-los, alguna cosa que usat amb maldat podia ser totalment catastròfic. Jo mateix, amb la meua tapadora de ferrer vaig jurar a Déu protegir amb la meua vida aquest metall tan valuós i te'l vaig cedir a tu pensant que estaria més ben guardat.

Supose que si aquest missatge t'ha arribat és perquè el diable se n'ha eixit amb la seua i que la teua vida no ha sigut res més que un calvari etern. Segurament et va estafar i es va aprofitar de la teua immortalitat per a emportar-se amb si a milers d'ànimes darrere.

Espere que res d'això haja passat i mai hages hagut de llegir això, sé que el meu fill té valors i no es deixaria enganyar d'aqueixa forma tan menyspreable.

Papà.

David Adam Mora

 

“CARTES A MIQUEL MARTÍ I POL”

Cada vesprada un vell presoner passava per totes les cel·les amb un carret carregat d’obres literàries. No solia fixar-me en ell, però al passar pel davant de la meua vaig sentir que la seua ombra s’aturava. Amb la mirada fixa als meus peus, em va allargar el braç i abans de deixar-lo caure sobre el meu llit hi vaig distingir un nom que em semblava molt familiar: “Estimada Marta”. De seguida, les seues passes accelerades el van fer perdre's en la foscor i jo vagament vaig poder distingir la paraula inscrita en la part del darrera de la seua camiseta, “Vicent”. No sabia qui era aquell home, però em va estranyar que el llibre estiguera escrit en la meua llengua materna.

Envejava a aquell escriptor, qui transmetia en la seua poesia, a més d’amor, el tràgic desenllaç que la seua malaltia suposava. Tant de bo morir jo també, tant de bo aconseguir el feliç final que tant anhele, que per a tots els altres seria patiment, tant de bo valorar la vida, tant de bo la reina me la llevara d’una vegada. “Maleït pecador, res et lliurarà” es distingia a l’última pàgina, Miquel Martí era el càstig de la reina.

Omar Abiout Llàcer

 

SENSE TÍTOL

El cel, 7 de maig 2014

Joan:

Em presentaré com el jugador txec d'escacs més influent del segle XIX, Wilhelm Steinitz, ara mateixa t'estaràs preguntant per què se suposa que t'arriba aquesta carta d'una persona que presumptament està morta i així és, fou escrita des del cel.

En primer lloc voldria asseverar-te el meu sentiment d’orgull en escoltar les teues gestes, i a més a més, quan em contaren la peculiaritat que et diferencia de la resta, automàticament vaig pensar en una analogia amb els escacs, és a dir, la teua vida començà sent com un peó ordinari fins que amb esforç i sacrifici manufacturares aquella espasa que et canvià la teua vida radicalment, i et convertires al cap i a la fi, amb el que un peó es transforma quan assoleix l'última casella del tauler, en el que hi vol.

Per altra banda, voldria manifestar-te que m'han assignat com a missatger de Déu, a causa del fet que, abans de morir, vaig reptar a Déu a jugar contra ell i com a bon referent al control de les caselles centrals vaig guanyar expeditament a pesar de tractar-se d'un ésser sobrenatural.

Finalment em va atorgar dos desitjos, el primer d'aquests consistia a convertir-me en missatger de Déu i l'últim desig t'ocorrerà aquesta mateixa nit.

Cordialment,

Wilhelm Steinitz

Badr Lamallam Kharbouch

 

L’ENCONTRE

A causa de la teua merescuda frustració, ens tornem a veure cara a cara, xicotet ignorant.

La falta d'intel·ligència t'ha condicionat la vida i tot per la teua falta de raonament, la teua ambició vigorosa i la teua exaltació negligent. Degueres emprar la raó i no deixar-te persuadir per l'ambició, culpable del teu formidable càstig.

Joan Ferrer, fill de pare ferrer, et done la possibilitat de tres desitjos més amb la condició de no poder llevar-te la vida, he de dir que malgrat les teues descontrolades decisions he de continuar la tradició i atorgar-te la possibilitat d'aquests tres desitjos addicionals.

Supose que vols saber en què consisteix aquesta tradició que perdura durant anys i anys en el món mortal, però tots desconeixeu. Primer hauràs d'exercir els tres desitjos i després et podré explicar en què consisteix.

Parlant de la tradició he de dir que sempre m'has recordat al teu pare, qui temps arrere va saber fer ús de la raó i no deixar-se persuadir per l'ambició, a diferència del seu ignorant fill.

Usa aquests tres desitjos correctament, xic.

Mauro Blasco García

 

UNA DIVINITAT OMNIPOTENT

Estimat Joan Ferrer,

T’he de dir la veritat sobre aquell dimoni que vas conéixer per l’edat mitjana vestit de mercader, ja que quedaren coses en l’aire i supose que hauràs tingut temps de pensar en allò, però no hauràs trobat cap reposta.

Però el perquè t’escric aquesta carta és que el motiu pel qual el dimoni volia la teua espasa fou perquè volia acabar amb mi, volia que acabara la meua existència. Les batalles al món celestials són totalment diferents de la dels humans, ja que els éssers celestials lluiten jugant als escacs, la lògica dels escacs és una intel·ligència transcendent, ja que valorem en el món celestial la complexitat que contempla aquest joc, el cas és que el dimoni i jo ens jugarem la teua espasa i el que això implica és la vida de l’altre també. Vosaltres, els humans, no percebreu l’impacte de la batalla fins d'ací 5 milions d'anys, ja que és el temps que trigarà la llum en aplegar al vostre planeta.

Supose que el que voldràs saber és qui ha guanyat, o pot ser, si tens dos dits de front sabràs que si

t’estic escrivint jo és perquè he guanyat la batalla, és per això que després de guanyar he volgut tornar l'espasa al vostre món i és per això que tu l’has vist al museu.

Per últim el que et volia comentar és, i em pose un poc més seriós, és que sí que et reduiré la condemna de viure eternament però hauràs de viure de cent anys més abans de tornar a viure amb normalitat, ja que el teu comportament avariciós i mesquí denota el tipus de persona que ets i seràs castigat eixe període de temps.

Atentament,

Déu totpoderós.

Elias Ennif Yahyaoui

 

L'ÚLTIMA CARTA

Joan Ferrer

Presó de ******* Anglaterra

El dimoni

Hola Joan, pel que he pogut observar després de tants anys no eres tan llest com pensaves. T’escric aquesta carta per a saber si t'interessa fer un pacte amb mi. Sincerament no sé què faràs quan lliges aquesta carta.

Per desgràcia estaves tan desesperat que pensaves que amb l'espasa, podries llevar-te la vida, però no podries. M’haguera agradat poder estar en el moment que intentares clavar-te l’espasa en el cor i que no pogueres fer-te mal.

Conec a la reina d’Anglaterra, i si la carta ha d'arribar a la reina, abans passarà per mi. Segurament la reina afirma que eres un boig més que pensa que és immortal i que no té manera de demostrar que totes aquestes històries siguen veritat.

Aquesta és la teua última oportunitat. Si acceptes, tornaràs a l’edat mitjana, i hauràs de tornar a donar-me l’espasa, a canvi d'aquest viatge. Si intentes enganyar-me d’alguna manera, sabràs del que és capaç el dimoni.

Tens dos dies per a pensar-ho, aniré a la nit i eixiràs de la presó.

Atentament, el dimoni.

Maria Escandell Borràs

 

SENSE TÍTOL

Benvolgut Tom

Espere que aquesta carta t’arribe. Ja fa molt de temps que no et veig, des d’aquell incident de ta casa.

Sent molt el que et va passar i jo et trobe a faltar moltíssim, feia molt de temps que et volia dir açò, però...... t’estime molt, però no com amics sinó com amants, t’estime tant que mataria a qui fora per tu.

En el temps que no estaves, no sabia què més fer, jo sempre pensava que tornaries, però cada volta em costava més i més fins que em vaig rendir al cap d’uns anys. Vaig començar a

deprimir-me fins que arribà un home que acabava de començar a treballar per al duc, ell es va adonar que patia i de seguida em va intentar ajudar fins que al final em va demanar ser la seua parella jo com volia deixar d’estar trista, acceptí.

Vaig començar a passar el temps amb ell fins que al final em proposà matrimoni. Ens casàrem i tinguérem dos filles. Però encara que m’haja casat o haguera tingut filles jo mai et vaig oblidar.

Sempre t’he esperat i sempre t’esperaré. Encara que tardes un, dos o inclús vint anys més, jo t’esperaré.

Emma

Alberto Esteve Ferrís

 

SENSE TÍTOL

Carta a Joan Ferrer

Hola,

amic meu, potser no recordes bé qui sóc, ja que fa temps que no ens veiem, sóc la teua amiga Greta, aquella que admiraves tant. He vist que ets a la presó, i et puc dir que conec ben bé els motius pel quals hi estàs. El que no et vaig contar la vegada que parlàrem és que sóc amiga íntima de la reina i, per tant, jo també he llegida la teua carta, juntes hem arribat a la conclusió de què quedaràs lliure, però només si ets capaç de guanyar una partida d'escacs al dimoni ja que li hem fet la proposta. Les regles de la partida són:

Es jugarà a la teua cel·la, si guanyes, tindràs l’oportunitat de poder morir, però si perds, no tan sols et quedaràs immortal per sempre, sinó que a demés, seràs el seu esclau per a sempre.

Molta sort amic, et veig en el més enllà.

Andreu Garcia Satorres

 

LA MÀ IMMORTAL

Joan Ferrer va morir assassinat. Indubtablement va morir a causa d'una causa que desconeixem. Ningú havia entrat en la galera, indubtablement ningú, i encara que romania amb ell un agent, estava tan controlat que no era de suposar que per allí haguera entrat l'assassí. El gendarme no trobava cap pista d'aquell crim, i ja anava a donar per finalitzat el cas, quan va aparéixer Greta Garbo en la Prefectura, la qual posseïa informació rellevant. La van deixar sola un instant i havia caigut sobre la taula una mà solitària, l’havia mirat, l’havia vist, i després havia fugit per l'habitació. Allí l’havia deixat tancada amb clau en l’habitació.

Plena de terror, va acudir la policia i el jutge. Era el seu deure. Treball els va costar caçar la mà, però la van caçar i tots li van agarrar un dit, perquè era vigorosa com si en ella radicara junta tota la força d'un home fort. Què anaven a fer amb ella? De qui era aquella mà? Després d'una llarga pausa, al jutge se li va ocórrer donar-li la ploma perquè declarara per escrit. La mà llavors va escriure: «Soc la mà de Joan Ferrer, assassinat vilment pel dimoni i destrossat amb acarnissament en el calabós. He fet justícia»

Rocío Marín Alonso

 

TORNA

Joan, com has pogut?, mentre jo estic ací pensant en tu, sofrint la soledat sense tu, casada amb un home que no ets tu, i un home semblant a tu.

M'has deixat per tres desitjos del diable, per viure per sempre, i per diners fins a Fisterra. No pot ser real la tristor en la qual em vas deixar, i sembla que no t'ho podràs imaginar, perquè l'amor nostre no va ser real.

Però el diable tot em va contar, i el teu final no et va agradar, perquè per penúries i desgràcies passaràs, el diable tot ho va tramar, i en tota la teua vida et a vigilar.

Què t'esperaves del diable?

Una qüestió que no em deixe de preguntar. Déu ens va avisar que del diable res bo ens pot donar. Però tu et vas endur per l'avarícia.

Pobre de tu, no deixe de pensar i assoles vull dir-te que en teu cor sempre estaré.

Islam Mohammedi

SEGONA OPORTUNITAT

En algun lloc del món. 

Darreries del segle XX. 

Presó de *****, Anglaterra. 

Estimat Joan,

T’escric aquesta carta per a demanar-te un favor. 

Sé que has vist en un museu aquella meravellosíssima espasa que vas forjar fa uns mil anys i et demanaria que la recuperares pel fet que, per mala sort, l’he perduda en una partida d’escacs contra un àngel (què suposaves que eren les guerres celestials, àngels i dimonis matant-se entre ells?) que segons sembla va ser més hàbil que jo en aquell joc que tant t’estimes, i com no vull que aquesta espassa la tinga aquell astut alat, li vaig dir que abans que li la donara hauria de véncer també a qui la va forjar.

 
Així que ja saps, errant milionari, que has vist evolucionar aquest joc i que veritablement eres tan bo com es diu, venç aquell àngel.
Sort. 

Pd. 
Per cert, l’àngel anirà a la presó disfressat com un capellà, et visitarà en unes setmanes (no crec que el temps d’espera et siga un problema), si el guanyes no hauré de donar-li l’espasa i, a més a més, per ser humà et donarà tres desitjos, així que utilitza’ls bé, ja que ell sí que pot reviure als morts. 

Atentament, 
El dimoni.

Christian Yepes Esteve
 

SENSE TÍTOL

Joan,

La teua història m’ha commogut, és clar que no vas a quedar-te en la presó. Tinc moltes ganes de veure’t. Ja fa quasi un mil·lenni que bagues pel món i poques voltes s’ha sabut que feies i cap havíem aconseguit atrapar-te. Ets un home llest, has sabut passar desapercebut però algú amb les teues qualitats hauria de servir per a alguna cosa més que per a jugar als escacs.

El que has aconseguit ha sigut pactant amb el dimoni, traint a Déu. Un heretge com tu no es mereix la vida eterna, però ja no podem llevar-te-la. Hem comunicat al Papa el que ha passat i ell mateix et veurà, aquesta vesprada hi seràs traslladat. Ell et senyarà i farem el que ja fa temps que caldria haver fet. Ja començava a pensar que mai et pillaria però tu sol has vingut a mi.

En nom de Déu,

La reina d’Anglaterra

Víctor Moreno Furió 1r Batx B

 

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Em presentaré com el mercader que et va canviar una espasa per la cadena perpètua, i que hui aconseguirà traure't de la presó perquè així continue el cicle.

La cadena de quasi mil baules que hui arrossegues ha sigut forjada amb l'avarícia vestida d'ambició, i, un ferrer fill de ferrer, ha de saber que per trencar-la fa falta un material més potent.

Com que ningú sap més de la vida que aquell que simplement l'observa, he de dir-te que el món està farcit de qui diu ser l'amo tot i portar-hi quatre dies, de qui afirma anar a menjar-se'l, de qui no té gana, i de qui en passa; de qui controla, de qui conspira, i fins i tot de qui estima.

Tots ells disposats a vendre la vida per l'exclusivitat.

Només un nou amulet podrà acabar amb la teua vida, el reconeixeràs a cop d'ull i hauràs de comprar-lo amb tres desitjos.

Jo vaig trobar el meu fa un mil·lenni i em pense que és hora d'acomiadar-me.

Fins sempre.

Carla Valbuena de Vera

 

LA FI DEL TRACTE

Joan

Estimat ferrer personal i acompanyant de segles , ja et faràs la idea de qui soc.

Vagant tants dies, mesos, anys, segles de dissort sent un humà amb influència celestial, immortal i amb tot el material a la teua disposició.

Després de deixar morir a la teua estimada, després de la mort del teu pare assasinat per una espasa sent ferrer, després de desitjar la immortalitat sent la mortalitat la salvació de l'ànima humana, condemnat a veure morir a tot el que t'aprecia i al que no.

Fins i tot després de tota la teua desgràcia et considere el mes pròxim a mi d'aquest món i no per gust, sinó pels teus ulls.

Ulls que ho han vist tot, que han sigut testimonis de la més grandiositat i evolució de l'ésser humà, com també l’errònia forma contínua d'actuar i desitjar el mal, ulls capaços de relatar-te els últims deu segles sense cap problema.

I per tot aquest coneixement de la mediocritat i la cobdícia humana eres el més capaç. Per això t'escric la paraula o condemna que més escoltaràs fins a la fi dels temps, ara és el teu torn successor.

-Benvingut Diable.

Josep Ahuir Enguix

 

MATEIXA ÀNIMA, MATEIX DESTÍ

Joan,

T'escric d’ací, des del palau reial d'Anglaterra. Em presente, soc el teu germà, Miquel, el teu germà bessó, al que li van segrestar una família d’anglesos rics, als cinc anys d’edat. Sé que no em recordaràs, clar, tots dos érem tan menudets i ens passàvem tot el dia jugant vora el riu.

Quan vares pactar amb el diable ser immortal, aquell desig teu em va correspondre a mi també, ja que com he estat estudiant tots aquests segles sobre la vida i la mort, he aprés que els germans bessons comparteixen la mateixa ànima.

Gràcies a aquestes persones que em portaren fins ací, he estat molt sincronitzat amb la família reial d'Anglaterra, fins a arribar a ser una persona molt important i viure amb ells al palau aquests darrers anys.

Doncs això, un dia pel matí, mentre desdejunava i caminava pels patis d’aquest gran palau, em vaig creuar amb la carta, que duia el nostre cognom, el que em va dur a obrir-la i llegir el que posava ahí dins.

Demà pel matí acudiré a tu per treure't d’allí, i anar-nos-en uns quants anys a viure a Cerdenya, per després llevar-nos la vida, amb una poció màgica que he estat estudiant i buscant els seus ingredients per tot el món, durant molts segles, molts viatges, molts problemes, molts descobriments i moltes fantasies que et contaré detalladament quan arribem a la nostra terra natal.

Fins demà,

Miquel Ferrer.

Imad Benyahia, 1r BAT B

 

SENSE TÍTOL

Carta important de la Reina a Joan:

Joan, sóc la reina em dirigisc a tu per informar-te que et done un desig,pots elegir el que vulgues. Ens reunirem en tres dies al palau de Buckingham, i podràs desitjar el que vulgues, perquè sóc un amic del dimoni, però açò entre tu i jo.

He rebut la teua carta de miracle perquè no sóc rebre les missives si no són importants o contenen material confidencial que urgeix saber perquè no passe res mal sense saber-ho com a majestat d’Anglaterra.

No em falles o ja no podràs demanar-me res més ni saber de la meua existència mai més,tens una gran oportunitat, jo si fora tu Joan no em fallaria perquè ací tindries grans problemes.

Per a mi, seria un plaer parlar amb vosté si no té cap inconvenient amb mi, doncs ja sap qui sóc i el que puc fer, i ho saps.

Moltes gràcies per intentar contactar amb mi, ens veurem en 3 dies a les 18 de la vesprada al palau de Buckingham,ves amb molta cura amb tot el que fas perquè pots passar per circumstàncies poc agradables que no li desitjaria ningú.

Em plena d’orgull i satisfacció aquestes paraules cap a tu, espere poder mantindre una conversació amb vosté.

Salutacions, la Reina d’Anglaterra

T’espere.

Alberto Doménech Puchades

 

RESPOSTA DE LA REINA D’ANGLATERRA

Benvolgut britànic immortal.

M’agradaria reunir-me amb tu, ja que pense que compartim moltes coses en comú, segons m’has escrit, ets immortal, i jo semble immortal també, continue sent la monarca britànica més longeva del Regne Unit, no és per tirar-me flors, però és d’agrair als meus 94 anys, em conserve millor que els fesols enfornats amb tomaca i tonyina enllaunats.

A la nostra reunió m’agradaria conéixer-te i parlar sobre aquell tros de tela indestructible que hi tens junt l’anca.

Per si no saps el que ha passat fora les reixes, un procés polític aconseguí l'abandó per part del Regne Unit de la seua condició d'Estat membre de la Unió Europea -Brexit-.

I ara és el moment en el qual penses, i que té a veure la família reial, amb una qüestió política com aquesta?

Bé, doncs, molt a veure, el principal maldecap està a Escòcia, allí la meua família tenim moltes possessions molt volgudes -entre aquestes, el castell de Balmoral-.

I més, ara que perdre 700.000 lliures a l’any, per la finca que posseïsc en el comtat de Norfolk, o amb les granges a Windsor, en perdrem aproximadament 300.000; per no parlar del meu Carles, que amb l’agricultura i generaria que posseeix, perdrà unes 100.000 lliures.

No vull sonar avantatgista, la qüestió és parlar-ho i negociar, potser hi podem solucionar les teues peticions.

Confiarem amb el diàleg.

Laura Valero Garcia

 

UNA RESPOSTA INESPERADA

Elizabeth II The Queen

Buckingham Palace

Westminster, London SW1A 1AA, Regne Unit

Hola, em presente com a una vella amiga o nova, què sé jo. Conec la teua història, vist que jo tinc el mateix cas que tu.

Em pareix que tu vas ser molt "tonto" la veritat. Jo per exemple he fet dos bons desitjos al contrari que tu. El primer va ser: Ser immortal, envellint i sense sofrir cap dolor, no poder ser segrestada, i el següent tindre tots els diners en cada època sent reina per tindre poder. D’aquesta manera, encara em queda un sol desig que és el que gastaré quan vulga morir-me.

De la teua història el que mes graciós em pareix és el desgraciat que has sigut tractant de passar desapercebut sense fer res important. Però bé, què li anem a fer, si el xiquet és "tonto".

Com m’ha fet gràcia la teua història voldria citar-te avui al Buckingham Palace perquè prenem el te i parlem del teu tema amb l'espaseta.

I no et preocupes que si no aconsegueixes el que vols, ací tens una amiga.

Salutacions Elizabeth II The Queen

“God Save The Queen”

Francisco Castañer Camara

1r Bat B

SENSE TÍTOL

Benvolgut Joan,

Al llegir la teua carta em vaig sorprendre molt perquè no m’esperava la teua història i sincerament no sé si creure-me-la. Després de fer una reflexió, pense que t’alliberaré de la teua presó, però tinc en compte el mal que has fet al llarg de la teua vida i el que has fet patir a la gent del teu voltant.

He estat parlant amb els guàrdies del palau i hem decidit que ja que has d’utilitzar l’espasa per acabar amb la teua vida, quan finalment estigues mort, destruirem l’espasa perquè ningú torne a caure en eixa temptació  i no negociar amb el dimoni.

Atentament 

La reina Isabel

Paula Girbés Segura