Relats Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

 

Hola Joan,

Com estàs? Espere que estigues molt bé. T'escric perquè de totes les cartes al llarg del dia que he rebut la teua és una de les que he llegit i és la que més m'ha cridat l'atenció de totes. La teua carta m'ha cridat l'atenció perquè en la meua vida han passat coses molt paregudes a les teues com el cas del diable. El diable també se’m va aparéixer i em va concedir tres desitjos, però abans de dir-te per què vaig intercanviar els tres desitjos, m'agradaria contar-te la història des del principi.

Per a començar, jo vaig nàixer en una de les ciutats que vas visitar, Londres. Vaig nàixer en la família reial d'Anglaterra i en aquell moment ma mare era la princesa i la meua iaia Victòria, la reina d'Anglaterra. Van passar uns anys i em vaig fer una gran jugadora d'escacs gràcies al meu iaio i a mon pare. Vaig jugar el campionat mundial, vaig arribar a la final i vaig jugar contra un home molt estrany cridat Akim, al qual vaig guanyar fàcilment. Quan va acabar la final, Akim em va dir que parlàrem en privat. De sobte es transformà en el diable i em va concedir tres desitjos a canvi dels meus dots per a l’escacs. Jo vaig acceptar i els meus desitjos van ser: convertir-me en reina d'Anglaterra després de ma mare, diners infinits i el tercer el vaig reservar per a més endavant.

Espere que t'haja agradat la meua carta.

Una salutació,

La Reina d´Anglaterra.

Alberto Hita Palao, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Bon dia senyor John Smith,

Després d'haver llegit la seua carta contant-me la seua història i la seua situació, he estat pensant molt sobre si traure'l de la presó o no, però finalment he decidit que sí, amb una condició.

La condició seria que formara part de l'exèrcit d'Anglaterra. Amb les seues habilitats per a la ferreria i sent immortal seria molt útil al nostre costat, perquè com ja sabrà actualment estem en guerra amb Aràbia Saudí.

Haurem de provar bé això de que no puga morir perquè no m'ho acabe de creure del tot, però crec que amb un poc d'entrenament podria ser dels millors soldats que hem tingut mai i podria arribar a tindre un càrrec militar molt alt.

Pense que seria un tracte just en el qual els dos eixiríem guanyant i no crec que tinga cap problema per a acceptar-lo. En cas que no vulga o no estiga disposat a fer-ho, crec que seria molt complicat que poguérem arribar a un altre acord junts.

Dit açò, espere que la meua oferta li haja agradat i que no tarde molt a contestar.

Una cordial salutació de sa Majestat,

Isabel II

Alejandro Santamaría Carricondo. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Hola Joan,

He rebut la teua carta i em pareixen molt interessants totes les aventures

que has viscut.

M’ha agradat l’esforç que has hagut de fer per a treballar de ferrer des de menut i l’obstinació que li posaves a la teua espasa, ja que era la millor espasa que hi havia en el regne i gràcies a què vas vendre eixa espasa tu vas poder viure moltes aventures. Li vas vendre l’espasa al diable per la immortalitat, tindre sempre or quan tu ficares la mà en la

butxaca però més endavant en l’edat moderna ja no et servia l’or i necessitaves diners per a tornar a ser ric altra volta i el tercer desig va ser traure diners de totes les formes possibles com ara targeta, efectiu…

També m’ha agradat la relació de Karl i la Jenny, em pareixia curiosa i graciosa.

Em pareix normal la teua desesperació per la mort Joan, ja que has viscut massa i has vist massa coses pertorbadores.

Gràcies per donar-me les teues pertinences, et faré una escultura amb els diners.

Atentament,

La reina d’Anglaterra.

Alexis Seguí Martínez, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Joan Ferrer,

Un nom que no és la primera vegada que escolte, ni la segona. També he escoltat el teu nom com Juan Herrero, Joan Ferreiro, Jean Laforge i ara com Jonh Smith. Pot ser que pensares que no et creuria, o fins i tot que no et contestaria, però, encara que no ho cregues, tenia ganes de tornar a parlar amb tu.

Com tu has fet, et contaré la meua història, des d’aquell dia en què et vaig conéixer. Probablement, penses que vaig utilitzar la teua espasa per a combatir, però en realitat no, ja que era una gran amenaça per a mi. Per tant, vaig decidir amagar-la, i així va ser, fins aquell dia, aquell dia que va canviar la meua existència. Em vaig sentir amenaçat i vaig haver de prendre una altra aparença. I quina millor que la de la reina d’Anglaterra.

Durant aquests anys he tingut temps per a fer de tot i el que més he fet ha sigut pensar. Finalment, he arribat a una conclusió, que la meua major amenaça no és l’espasa, sinó tu, i per això, em pareix que estaràs tancat una mica més.

Atentament,

El diable.

David Vila Martínez, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Senyor Joan Ferrer,

He rebut la seua carta i he llegit la seua història que m’ha resultat difícil de creure.

L’aparició del diable, no em deixa de paréixer curiosa pel fet de voler comprar una espasa que, segons el que ha escrit, amb només voler-la haguera sigut seua, però era necessari el pacte dels tres desitjos per a donar més contingut a la seua història.

El que cal reconéixer és la curiositat que posa en la història, en la qual vosté és protagonista, des del principi fins a la seua fi, fent-se acompanyar pels personatges més importants que en cada època han sigut notícia per alguna raó, tant social, com artística o política. Per exemple Karl Marx, Greta Garbo, etc.

Curiosament, al final de la seua història apareix l’Spata Ígnia en una exposició: Potser el diable la va perdre? Vosté se les enginya per a poder entrar en el museu i intentar robar-la. I posant com excusa que volia suïcidar-se i, d'acord amb el seu desig, els que volen fer-li mal apareixen morts.

He passat una estona “agradable” llegint la seua carta però: No em crec la seua història! Així que deixarem que la justícia seguisca el seu curs.

Atentament.

La reina d’Anglaterra.

Elena Chorro Tamarit, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Bon dia John Smith,

He llegit la carta i, és curiós, ja que el diable també va contactar amb mi ja fa molts anys. Vull contar-li la meua situació ja que és complicada.

Jo entenc perfectament la seua situació ja que, com he dit abans, a mi en va passar una cosa pareguda al que li va passar a vosté, Senyor Smith. Quan jo tenia sis anys estava jugant en un prat verd molt extens i a la llunyania va aparéixer una ombra un poc estranya. Jo era molt curiosa i vaig decidir acostar-me a veure què era. Quan ja estava molt a prop em vaig adonar que era el diable. Ell va començar a vindre cap a mi i em va proposar el mateix que a vosté però jo li vaig demanar tres desitjos diferents:

• Que aplegara un dia en què tot el món em fera cas.

• Ser coneguda en tot el món.

• Viure molts anys però sense ser immortal.

A canvi jo li vaig donar la meva infantesa ja que, encara que jo no cresquera, la meua ment sí que ho faria i jo començava a entendre moltes coses que xiquetes de sis anys no podien comprendre.

Així que per la part dels desitjos t’entenc però per la part judicial crec q no puc fer res ja que, a pesar que la teua situació difícil, has matat agents de policia i has de complir la condemna. Una volta l’hages complida m’agradaria que estigueres al meu costat fins al final sent el meu escuder per tal de conèixer millor la teua història.

Fins el final de la teua condemna, John Smith.

La Reina d’Anglaterra.

Inés Gisbert Roca, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

John Smith,

Sense dubte una increïble història, la veritat, en els temps que corren ja no me la crec.

Potser uns segles enrere t'hauria funcionat tota aquesta paranoia del diable. No dubte que l'espasa puga existir, però això dels tres desitjos, no et recorda molt a altres històries? Fins i tot sabent que tot això és fals, alguna cosa em deia que continuara llegint. M'ha semblat al·lucinant la manera que has tingut de crear tal història, sense dubte series un meravellós escriptor, he d'admetre que m'ha enganxat.

No obstant això, encara tinc dubtes de per què em demanes ajuda a mi, durant tota la teua vida t'has sabut traure les castanyes del foc. Amb la mateixa facilitat que vas poder contactar amb Greta Garbo, en Central Park, gràcies als teus contactes, per què no fas el mateix per a intentar eixir de la presó?

Ho sent John, una simple carta contant les teues aventures pel món no serà prou perquè jo et lliure de la teua condemna. Si finalment aconsegueixes eixir, posa't en contacte amb mi, m'agradaria escoltar més de les teues aventures, encara que siguen falses.

Atentament,

La reina d’Anglaterra.

Lucía Toribio Miró, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Estimat Joan Ferrer,

Gràcies per enviar-me la seua carta. Lamente l'espera però tinc molta feina.

Fa un mes em va enviar una carta llarguíssima dient-me tot el que ha hagut de passar, de veres que ho sent moltíssim.

Hi ha una forma de poder ser lliure i tornar a ser normal: Fa 28 anys va passar el mateix amb una dona. Aquesta va demanar al diable el poder de ser immortal per a poder fer tot allò que li agradava. Però en acabar es va adonar que va ser un error i que volia tornar a ser normal. Llavors va fer un nou pacte amb el diable i li va dir que per alliberar-se havia de fer el bé en el món; ja fora amb diners o amb amor. Ella va acceptar i va ajudar els més necessitats. Al cap de dos anys va quedar lliure.

Joan, si vol ser lliure faça el mateix que aquesta dona. Si necessita més informació, ja sap on estic.

Atentament,

La reina d’Anglaterra.

María Roca Martí, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Buckingham Palace

Principis del segle XXI

Joan Ferrer

Presó de *****, Anglaterra

Benvolgut Joan,

Fa uns anys vaig rebre la seua carta. Potser deuria demanar-li perdó per haver tardat tant en contestar però pensava que no havia de fer-ho. Després de haver reflexionat molt, és l’hora de respondre-li.

Mai pensaria que algú poguera viure durant un mil·lenni, i vostè m’ha demostrat el contrari. Segurament la seua vida no ha sigut fàcil, però sí entretinguda i plena d’aventures. Em pareix increïble que després de tants anys retrobara la seua espasa, amb la qual va pagar la seua immortalitat al diable.

Ara sí, supose que sabrà que el que demana no depén de mi, però intentaré fer tot el que puga i per tots el mitjans traure’l de la presó. Només vull que em prometa que no intentarà suïcidar-se una altra vegada i cada cent anys li escriga una carta com aquesta a la reina d’Anglaterra que hi haja en eixe moment.

Faça’m cas i veurà com viure per a sempre valdrà la pena. Hi hauran moments en els quals voldrà tirar la tovallola com ens passa als mortals, però d’aquesta manera escriurà la història de la seua vida.

Atentament,

Isabel II, Reina d’Anglaterra

Mireia López Calatayud, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Estimat Joan Ferrer:

Espere que vosté entenga la tardança en la resposta de la seua carta, ja que encarregar-se de tots els assumptes de la corona i de l’església d’Anglaterra duu molt treball.

Amb tot el que vosté m’ha contat en la seua carta, em recorda la història d’una jove que va viure la mateixa situació, però com vosté entendrà no puc allibera-lo, i no tinc coneixements per a desfer el pacte amb el dimoni. Crec que en la història que li comente un poquet més endavant el que va fer la dona va ser preguntar-li al diable com podia trencar eixe pacte. Aquest, en aconseguir el que volia, li va dir que amb bondat i bones accions podria tornar a ser normal.

Espere que aquestes paraules meues li servisquen d’alguna cosa, però amb tot el meu pesar i el de la Corona no podré traure’l de la presó. Haurà d’estar allà fins que arribe el seu moment.

Signat,

La reina d’Anglaterra.

Miguel Valls Monreal, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi

Reina d’Anglaterra

Buckingham Palace

Londres

Estimat Joan Ferrer,

Ha sigut un gran viatge llegir aquestes línies plenes d'aventures i successos estranys. M'has fet posar-me en la teua pell i viure amb tu aquest llarg camí, però el que em demanes és molt difícil, ara ho entendràs.

Fa dues setmanes estava en el palau quan de sobte els llums es van apagar i em vaig quedar sola a la meua habitació. El dimoni va aparéixer i em va dir que podia concedir-me dos desitjos, amb la condició que cap d'ells fora traure ningú de la presó. Al principi no ho vaig entendre, per això vaig acceptar el tracte. El primer desig va ser salut per sempre per a tota la meua família i el segon, el vaig reservar per si algun dia haguera de necessitar-lo. Ara tot cobra sentit, encara tinc un desig per a utilitzar però no podré demanar-li al dimoni el que tu vols.

Joan, hem sigut enganyats pel dimoni i per això ningú no serà capaç de traure't de la presó i seràs allí per sempre. Em sent dolguda per no poder ajudar-te i haver acceptat aquell tracte, ho sent molt. Estic segura que trobaràs alguna solució per a eixir d’allí.

Elisabet II

Paula Martí Climent, 4t d’ESO. Col·legi Nuestra Señora de los Desamparados – Salesians Ibi