-->
Admirada escriptora:
He de dir-li que jo estava present al mateix carrer
d’Avinyó en aquell moment tant tràgic per a la seua vida, era al lloc on la
seva mare es va suïcidar.
Sí, afirme que va ser un suïcidi perquè jo no vaig
veure cap persona prop d’ella. Vaig anar ràpidament a ajudar-la, però al veure
que estava morta vaig decidir anar-me’n ràpidament. Eixe pes de conciència el
tindre sempre damunt. Reconec la meua errada, però llavors vaig pensar que
podia ser acusat d’assassinat si hagués decidit quedar-me allí fins que
arribaren per auxiliar-la.
Estic escrivint-li aquesta carta perquè ara que ja
estic a casa sol i sense feina m'he aficionat a la lectura, i després de llegir
la seua obra “La meitat de l’ànima”
em vaig quedar durant uns dies molt pensatiu, però he decidit ser valent
aquesta vegada i dir-li-ho.
Sé que ara encara voldrà descobrir el perquè del
seu suïcidi, pero espera haver contribuït a aclarir-li algun dels seus dubtes i
que li haja servit de gran ajuda.
Estic dispost a mantenir una xarrada amb vosté per
explicar-li d'una manera més detallada el que va ocórrer.
Atentament: Sergi Juan Peiró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.