Hi havia una vegada un xic a qui li agradava als matins despertar-se i observar l'aigua del riu que passava pel costat de sa casa, ja que li transmetia tranquil·litat i confiança de cara al nou dia. Una vegada es va adonar que el riu era cada vegada mes xicotet i menys cabalós, li ho va comentar als seus pares però aquests no li van fer cas. El dia que el riu va arribar a assecar-se del tot, el xic va descobrir que aquest al bell mig tenia com un forat sense fi des d'on s'escoltaven veus. Per curiositat, es va acostar, per observar-ho millor i, de sobte va ser espentat per una força sobrenatural cap a dins del forat. Aquell dia el xic ja no va tornar a casa, els seus pares pensaven que l'havien perdut per sempre fins que un dia va aparéixer a casa dient que havia estat en el futur, cosa que ningú creia i el van portar a un sanatori perquè pensaven que estava boig. NARCÍS POENARU. 1r de BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.