La ciutat en ple s’agombolava al voltant del pont. Konrád Weszler es temia el pitjor però accelerà el pas i s’hi barrejà entre la multitud. Els crits que escoltava el feren dubtar que el que allí ocorria no fóra el mateix de sempre. Obrint-se pas entre la gent aconseguí situar-se en primera línia del pont. Sota d’ells Janos Kirivanta apareixia sobre l’aigua nadant amb el seu estil tan particular, a punt de batre un nou rècord, mentre a la línia de meta, capbussada i aguantant la respiració, Vera Kunzt l’esperava. Konrád Weszler aixecà la vista i es tranquil·litzà. Feia anys que el Riu no era motiu d’alegria. Començà a allunyar-se amb un posat seriós però feliç. Les cases que veia a l’altra banda del pont semblaven solitàries, com si tothom estigués contemplant el Riu. Únicament en el número cent vint-i-cinc d’aquell carrer hi havia una habitació amb la llum encesa. Joanjo Tormo Professor de l'IES Malilla