L’últim reflex al Riu

L’ÚLTIM REFLEX AL RIU 5/11/1965 [Una dona sense identificar ha sigut trobada ofegada al riu de la ciutat per motius desconeguts...]  Tenia disset anys quan arribàrem a la ciutat occidental. Els meus pares moriren en un accident i jo vivia amb els meus oncles materns, i per descomptat, amb els meus cosins amb qui tenia una relació distanciada. L’únic afortunat amb qui mantenia llargues i duradores conversacions era el Riu. Tots els dies a l’acabar les classes- estava repetint - passava pel riu i li ho contava tot, com si fos el meu diari. Però de la mateixa manera el passat cobrava vida al riu, de forma que aquest era l’únic del qual podia extraure informació sobre la meua infància. Jo havia tingut un passat molt dolent atés que m’havia vist immersa en el món de les drogues i havia portat una vida molt descontrolada que gràcies a la meua tia vaig redirigir. Per desgràcia, el Riu em va evocar tots els temps passats i vaig tornar a caure en les drogues. Les vesprades a la vora del riu es van convertir en altra addició i en la meua última vesprada el Riu reflectí la imatge de ma mare dient-me que l’abracés. Paula Pérez 2n Batxillerat IES Malilla