Salutacions des de l'IES Beatriu Civera!  Enviem els nostres relats per al certamen. Sort a tots i a totes!

Àngela Busó

EL RIU ENCANTAT

Com en molts pobles, la nostra història parla d’un riu, el qual té vital importància. Un riu que pareixia normal com quasi tots els rius, amb els seus corrents, remolins, zones de calma... Un lloc on gaudir i divertir-se. Però alguna cosa el feia diferent, distint dels altres, les seues aigües eren gèlides i pocs eren els que es ficaven en ell, ni tan sols a mullar-se els peus. Les gents del poble contaven històries sobre ell, on deien que el riu estava encantat, i que tot aquell que es banyava en les seues aigües rebia alguna cosa que desitjava i que li era necessària de veritat.

Els veïns recordaven a la filla de l’agutzil, que la pobra sempre havia d’anar caminant fins al poble del costat per poder trobar llibres per a llegir, ja que a ella li encantava la lectura. Després del bany en el riu, un bon dia algú va aparéixer en el poble dient que aniria tots els mesos per a portar els llibres que cada veí necessitara. Quina alegria es va emportar la filla de l’agutzil, que a partir d’aquell moment no hauria d'anar caminant fins l’altre poble per poder llegir, ja que per a ella tenia molta importància el fet de poder accedir a tot tipus de llibres on ampliar coneixements i poder dedicar-se a la investigació.

Cristina Andújar, IES Beatriu Civera, 4t ESO

 

LES GERMANES GUANYADORES

A l'any 1985, al nord d'Espanya, a Galícia, hi havia un col·legi en què estaven acostumats a organitzar carreres de natació en piscines de molts metres. Enguany li tocava al col·legi organitzar la carrera, però com que era un barri no molt ric, van decidir fer la carrera en el riu Sil. Els altres col·legis, en escoltar que era en un riu, es van voler tirar cap enrere. Els professors van lluitar per que s'organitzara allí, ja que era una gran oportunitat. Arribà el dia en què la carrera s'organitzaria, en l'eixida van posar unes banderetes i unes boies, i per a la meta van posar uns globus de colors i una cinta penjada entre dos arbres.

Al col·legi hi havia dues germanes bessones que sempre guanyaven en les carreres, estaven ja preparades en l'eixida cada una amb un banyador diferent, Elena amb un fúcsia i Melissa amb un blau turquesa. Arribà l'hora d'eixir, cada una es va posar les ulleres de bussejar i van eixir.

En la carrera a Melissa se li enganxà el banyador en una branca i no podia soltar-se, la branca es va anar afonant a poc a poc i Melissa s'anava submergint. Ningú se'n va adonar fins que la seua germana li estranyà que ella no anara ni darrere ni davant d'ella. Elena es va parar i va veure que el gorro estava surant, amb totes les seues forces anà cap a aquell lloc i va intentar agafar la seua germana. Desprès de dos minuts Elena ho va aconseguir.

Van ser desqualificades per abandonament però per a elles la carrera ja estava guanyada en haver salvat Elena a la seua germana.

María Hernáiz,IES Beatriu Civera, 4t ESO 

 

EL RIU DE LA FELICITAT

Quan estic avorrida a la casa de camp dels meus iaios me'n vaig al riu que està prop i m'agrada recordar els bons moments que he passat ací, toque amb les meues mans les seues aigües fresques i cristal·lines i recorde quan era xicoteta com vaig aprendre a nadar en ell, els dies de calor aclaparadora i com en les seues netes aigües ens refrescàvem, el nostre grup d'amigues, així com els berenars tan divertides que ens féiem a les vesprades. També em vénen a la memòria les històries de por que ens contàvem a la nit i com el soroll del seu corrent feia més creïbles i tenebroses les històries que després no em deixaven adormir-me.

Aquest riu és molt important en la meua vida ja que, a la seua vora, he passat els millors moments que he tingut, sé que sempre estarà ací, que continuaré gaudint-lo i que quan ho necessite tornarà i em farà recordar tots els moments bonics que he passat i espere passar junt amb tu, EL MEU RIU.

Marién Piquer, IES Beatriu Civera, 4t ESO

 

UNA ALTRA PERSPECTIVA

A tres quarts de vuit acompanyàrem la nostra amiga al pont principal. Son pare li havia dit que havia d'estar a sa casa a dos quarts de vuit i no podia arribar tard.

L'havia estat observant durant un parell de setmanes i la filla del professor no era la mateixa, la trobava absent, amb la mirada perduda i aquella vesprada no havia sigut una excepció. Cap de les meues amigues s'havia adonat d'aquestos canvis sobtats, només jo. Per un moment, vaig pensar que serien imaginacions meues, però, per assegurar-me'n, vaig decidir seguir-la. D'aquesta manera, quan ens acomiadàrem, vaig anar darrere d'ella i vaig comprovar que no anava cap a la seua casa, sinó que es dirigia cap al riu.

Caminava ràpidament i de sobte, va parar. Mirà al seu voltant i, al cap d'una estona, continuà caminant.

Cada vegada ens trobàvem més a prop del riu i pressentia que alguna cosa dolenta anava a passar. Es va asseure a la vora del riu i es va deixar caure fins a desaparèixer dins de l'aigua.

No podia creure el que veia i no vaig poder fer res per salvar-la.

Marta Martínez, IES Beatriu Civera, 4t ESO

 

Sara somiava amb el riu

Sara vivia en un poble, no molt gran de França, amb la seua família, molt prop del riu, que creuava tot el poble. Li agradava veure per la finestra el riu i escoltar l'aigua. Quedava tan encisada que, quan la seua mare la cridava, Sara no l'escoltava i havia d'anar fins a ella perquè li fera cas.

Aquesta addicció era provocada per un somni. Sara, moltes nits, somiava que apareixia al riu un xiquet menut en una cistella portada per la corrent. Cada vegada el xiquet plorava més i més, fins que Sara despertava del somni.

Feia molt de temps que el somni hi tornava. Angoixada, el va comentar amb la seua mare, i li va preguntar si aquell xiquet era ella. La mare intentava fer-la entrar en raó. Li deia que no era ella, però Sara seguia amb el pensament d'aquell somni.

Cada minut, moment, lloc... sentia el riu i la necessitat d'anar-hi augmentava cada vegada.

Fins que una nit ja no va poder resistir-s'hi més: necessitava anar al riu. Amb cada pas que feia, escoltava més a prop el plor d'un xiquet. En arribar a la vora del riu va trobar un xiquet dins d'una cistella plorant. Allí estava, a soles, abandonat, indefens.

El seu somni,va comprendre per fi, no tenia més que un objectiu: salvar aquell xiquet.

Laura Andújar, IES Beatriu Civera, 4t ESO

Sense títol

Per un poble prop de la ciutat passava un riu cabalós. En el poble no vivien més de 100 persones. Sheyla, una xiqueta aventurera de 15 anys, vivia amb els seus pares Maria i Oscar. Els seus pares li deien que no anara prop del riu ja que no era segur. Poca gent s'hi acostava, ja que molts havien desaparegut per motius inexplicables.

Un dia, Sheyla se'n va anar amb les seues amigues a fer una volta, anaven parlant i, en adonar-se que estaven prop del riu i no els deixaven arribar-hi, van decidir donar-se la volta. Sheyla va quedar-se, encara que les seues amigues li digueren a crits que no havia de seguir. Sheyla passejà pel riu fins que arribà un lloc on hi havia unes roques, passà amb molta atenció, ja que estaven mullades i podia esvarar, i en arribar a l'altra part del riu notà que els arbres eren molt més frondosos i que el camí era mes difícil de transitar. Al cap d'una estona va trobar unes cases estranyes en les quals vivia gent d'un color verd molt pàl·lid. Ella s'espantà i intenta tornar però un d'ells la va veure i va deixar-la sense vida.

Paula Valladolid, IES Beatriu Civera, 4t ESO