Del riu a la muntanya

Recorde el riu, eixe riu on hi havia molta gent sempre, caminant, xarrant o fent esport. Recorde que l’aigua portava molta força i que mai la gent havia vist una cosa així. Tots estaven encantats de tindre un riu tan cabalós a la seua ciutat però, de sobte, un diumenge, l’aigua va començar a agafar més força que de normal. La gent esperava que l’aigua no els arribara i van córrer el més ràpid que els permetien les seues cames. Hi havia més de 20 persones ofegades als pocs minuts, tot el món estava desorientat,  alguns havien acabat ferits greument i altres havien perdut la vida en menys d’una hora.

Podríem dir que vaig ser una afortunada: vaig passar tres mesos ferida greument a l’hospital, però al final vaig recuperar-me i ara visc dalt d'una muntanya, molt feliç, fora de l'abast de les aigües del riu, però no puc oblidar totes les persones que van morir aquell dia.

Nuria Sahuquillo, IES Beatriu Civera, 4t ESO

 

Misteri a la vora de Porto

En una zona de barris de Porto i de pobles propers a la ciutat, encara no s’ha descobert què va dur a la mort aquelles persones, els cossos de les quals van ser trobats a la vora del riu Duero.

Ja han passat 245 dies des que s'hi va trobar el cos d’una dona de cinquanta anys a la localitat de Porto. Després d’aquest succés, s’han trobat deu cossos més durant l’últim semestre. Els criminòlegs i els policies encara no han pogut aclarir la causa de les morts d’aquestes persones, encara que els periodistes sospiten que aquestos fets estan relacionats amb una xarxa de prostitució.

La gent del poble està convençuda que la policia està encobrint persones importants del govern de Portugal, que podrien estar involucrades en dels casos. Diuen que els veïns d’un barri de Porto, situat a la vora de riu, han vist gent amb molt poder econòmic entrant i eixint en una finca on hi havia gent que exercia la prostitució.

Encara està obert el cas i els veïns de la zona de la vora de riu esperen que no apareguen més cadàvers a la vora del riu.

Óscar Bollo, IES Beatriu Civera, 4t ESO

 

Sensacions

No sé on estic, tot està blanc, quan de cop i volta albire els carrers del poble on vivia. Comence a tremolar, les mans em suen, tinc por. A pesar d'estar paralitzada pel terror, camine, ho faig amb una única direcció: el riu. Cada volta em sent pitjor, em fa mal el cap i no escolte res. Em detinc, estic paralitzada, l'escolte, escolte el que tantes desgràcies m'ha portat tant a mi com a la meua família. No sé què fer, no sé si seguir amb el meu camí o retrocedir i no tornar-hi mai. Torne a la consciència quan m'adone que estic panteixant, però a pesar de tot, amb penes i treballs, seguisc caminant amb el mateix destí, atreta cada vegada més per una força invisible. El veig, primer em fixe en aquell que va protagonitzar moltes històries de desempar i tristesa, després com a acte reflex tota la meua atenció passa al riu. Em quede mirant el corrent del riu, de sobte el terror m'aclapara i passe de veure-ho tot a no veure res, l'acció ocorre a càmera lenta. Apareix un gran mareig, estic tan marejada que quasi no note com cau el telèfon que portava a la mà. Perd l'equilibri, trontolle, defallisc, abans que es torne tot negre, quasi màgicament la meua mirada va fins al pont on veig el meu pare, està assegut a la vora del pont i mira el riu. A continuació s'ennegreix tot, el negre és l'únic que veig. Desperte, estic desorientada. M'alce del meu llit, plore, ha sigut tot un malson.

A pesar que havien passat uns quants anys des que vaig decidir anar-me'n del poble per por, per por del riu, aquell riu que s'havia emportat la vida de moltes persones, i amb elles la del meu pare, a pesar de tots els anys passats, sempre hi haurà alguna cosa que farà que el meu pensament torne al riu, com una força d'atractiu inexorable.

Clara López, IES Beatriu Civera, 4t ESO