El teu amic

 

 John Smith Presó de *****

Londres, Anglaterra

Benvolgut Joan Ferrer,

Deixa que em presente: soc el teu més vell amic i m'has venut la teua spata ignea.

Seré molt directe, Joan. Escriure a la Reina d'Anglaterra ha sigut una gran estupidesa. He tingut la sort de poder interceptar esta lletra abans que ningú puga llegir-la. No t'has preguntat ni una vegada les conseqüències que podien tindre les teues paraules sobre el món actual? Podries haver creat un caos, però dels que no has vist mai: la ciència t'estaria utilitzant, el poble s'hauria revoltat i sobretot, m'hauries posat en perill a mi i als meus Amics de la Nit.

Soc molt conscient del teu dolor actual, però després de cada desig et vaig preguntar  si estaves segur i sempre em vas dir que sí. La culpa és teua i seria hora d'assumir les teues responsabilitats. Vas triar la immortalitat i ja no t'agrada? Haver-ho pensat abans, Joan. No vull que et lamentes més, ja n’estic fart.

Has de saber una cosa més: si una altra vegada et veig intentant parlar sobre les teues habilitats sobrehumanes, coneixeràs el verdader infern i t’adonaràs que el que estàs vivint no és res en comparació. Espere que m'hages entés bé.

Esperant que m'hages reconegut, el teu amic.

Eva S. 1r BAT C. IES Clara Campoamor